Mur Trombe, arquitectura bioclimàtica per a la vivenda
Què és el mur Trombe?
Es tracta d’un mur que té per objecte disminuir les variacions de temperatura a l’interior dels habitatges, tant a l’estiu com a l’hivern.
Per a això, s’orienta en les parts de la casa amb més sol, usualment al nord en l’hemisferi sud i al sud en l’hemisferi nord. Es construeix amb materials que acumulen calor sota l’efecte de massa tèrmica com la pedra, la tova, el formigó o l’aigua; I al mateix temps es combina amb una cambra d’aire, vidre i ventilació, fórmula que ho farà funcionar com una mena de col·lector solar.
Història del mur Trombe, sistema constructiu tradicional
En 1881 Edward Morse va patentar un model amb el qual calfar i ventilar estades interiors. El disseny consistia en un sistema en el qual en la cara exterior d’un edifici orientada al sol es construïa una caixa de metall o un altre material protegit per un mur de vidre que poguera absorbir la calor ràpidament. Darrere d’aquesta caixa, es col·locava una cambra d’aire amb dues obertures cap a l’espai interior de l’edifici i un sistema de comportes o trapes que permetia regular l’entrada de l’aire des de l’exterior a la cambra d’aire, i des d’ací a l’espai interior.
Anys més tard, en la dècada de 1960, l’arquitecte Jacques Michel al costat de l’enginyer Felix Trombe van popularitzar el sistema usant-lo en els habitatges que van construir en Font-Romeu-Odeillo-Via, França.
En 1967 és patentat un nou model a França com ANVAR Trombe-Michel. Conceptualment, la major diferència entre la patent de Morse i aquesta última és que aquesta última no era simplement un element arquitectònic (una finestra) sinó que abastava tot el mur. A més aquesta patent va agregar una presa d’aire amb tancament en el mur nord per a facilitar la ventilació de l’aire en moviment. Finalment, en 1974 l’enginyer Trombe li introdueix algunes modificacions i obté una nova patent sota el seu nom. És per això que se’l coneix com a mur Trombe.
Elements bàsics per a construir un mur Trombe
Per a construir un mur trombe es necessita els següents elements:
● Un mur. Aquest ha de tindre l’orientació adequada per a així estar exposat al sol durant el major nombre d’hores possible. A més, ha de ser opac i, com a últim requisit, ha d’estar construït en materials d’alta massa tèrmica, com la tova, el formigó o fins i tot l’aigua. En general, aquests murs solen tindre un gruix d’entre vint i quaranta centímetres.
● Un vidre translúcid, col·locat a l’exterior, en paral·lel al mur. Si es vol maximitzar l’eficàcia del sistema, el més recomanable seria un vidre baix emissiu per a reduir les pèrdues de calor. Amb aquest component, el que s’aconsegueix és una sort d’efecte d’hivernacle, crucial per al funcionament del mecanisme.
● Una cambra entre el mur i el vidre. Entre el mur i el vidre ha de deixar-se un espai lliure d’entre 2 i 15 centímetres. En aqueixa franja es mantindrà la calor generada per la llum que travessa el vidre i que és absorbida i acumulada sobre la paret. Així mateix, la capa exterior vidriada impedeix o minimitza les fuites de radiació.
● Reixetes de ventilació. Permeten conduir i regular l’aire calent de l’exterior a l’interior, o viceversa.
Funcionament
Aquest sistema constructiu es fonamenta en tres principis bàsics:
● La inèrcia tèrmica: El gruix i el material del mur determinen la seua inèrcia tèrmica i el grau de retard en la transmissió de la calor per radiació a l’interior de les estades.
● L’efecte d’hivernacle: Si els raigs solars entren a través d’un vidre en un espai tancat, l’aire interior es calfa i la temperatura puja.
● La termocirculació: El seu funcionament consisteix en la diferència de densitat d’aire calent i fred, que provoca corrents d’aire en una o altra direcció depenent de les trapes o reixes que estiguen obertes, introduint o extraient l’aire calent de la vivenda, edifici o habitacions on s’instal·le.
Algunes consideracions
● Ubicació: Ha d’evitar-se obstacles que llancen ombra sobre aquesta façana per a així permetre un millor aprofitament dels raigs solars.
● Manteniment: Ha de tindre’s en compte la dificultat de la neteja de la part posterior del vidre a l’hora de preveure el seu manteniment.
● Optimització: A més hem de considerar que les superfícies de colors foscos es calfen més ràpid que les de colors clars i emmagatzemen millor la calor. Per això, és convenient pintar de colors foscos la superfície del mur de façana que vaja a ser utilitzat com a mur trombe.
● Compte: En requerir de grans superfícies de vidre, els actes vandàlics hauran de ser una variable a considerar si el mur trombe es troba massa accessible a persones alienes a l’habitatge.
Mur Trombe en l’arquitectura bioclimàtica
El mur trombe és considerat , dins de l’arquitectura bioclimàtica, com un sistema constructiu sostenible. És una alternativa per a reduir el consum d’energia a través de la climatització passiva de l’habitatge gràcies al calfament indirecte que utilitza com a font d’energia natural les radiacions del sol.
El mur Trombe contribueix a una millor eficiència energètica de la vivenda, i per tant, ajuda en l’economia domèstica estalviant en la despesa en calefacció i refrigeració. Es calcula que, mantenir la casa calenta, representa almenys la meitat de la factura de la llum. Segons els estudis que han comparat habitatges experimentals similars amb i sense mur trombe, les que recorren a aquest sistema veuen reduïdes les seues necessitats de calefacció entre un 70 i un 85%.
Et convidem a conéixer, a través del nostre blog, més d’altres tècniques constructives sostenibles.
Més Sostenibilitat: