Vivenda en l'Eixample

Al carrer Joaquín Costa, entre edificis de l’eixample i darrere d’una façana de motlures i balustrades, s’amaga aquesta vivenda de tonalitat melosa. Construïda a la fi dels anys vint, forma part d’una de les illes residencials de l’eixample. Se situa en el barri de Gran Via i a tan sols un pas de la concorreguda avinguda Regne de València.

Com podem apreciar en les imatges, el projecte tracta de posar en valor els elements que a l’origen li confereixen la seua personalitat i virtut. Aquesta és una de les primeres inquietuds que transmet la propietària en cridar a l’estudi; volia recuperar el sòl hidràulic i restaurar les portes. Un bon punt de partida.

L’immoble compta amb poc més de 70m2. Perfecte per a plantejar una vivenda amb espais multifuncionals i fluids. La seua grandària i forma ens permet plantejar una distribució on la ventilació creuada es dona de manera abundant de banda a banda de la casa. On l’estudi, vestíbul, saló i cuina poden, si l’usuari ho desitja, fondre’s d’est a oest en un sol espai. Permetent que els espais augmenten així el seu fons de perspectiva, i potenciant les vistes creuades.

L’antic balcó posterior, que dona al pati interior, típic de les vivendes d’aquesta època i tipologia, havia desaparegut. Durant dècades, aquests espais exteriors s’anaven a poc a poc convertint en interiors i formant part de l’espai construït de la casa.

La nostra proposta retorna a l’immoble el seu balcó. D’aquesta manera potenciem la ventilació de la casa, i li dotem d’un espai exterior en relació directa amb l’interior. Recuperant a més l’espai d’estendre i de plantar. Per a això es planteja una finestra corredissa que s’oculta en el seu mur lateral. Afavorint així la idea que l’espai interior es funda amb l’exterior quan aquestes estiguen obertes. 

Posem cura en l’elecció de materials amb l’objectiu d’unificar l’escala cromàtica. A més, i com també és recurrent en les vivendes d’aquesta època, els sostres són alts, conferint-li una sensació d’amplitud que no podíem perdre. Plantegem portes altes, concordes a l’escala dels espais, estudiant com resoldre el despenge de les bigues i el pas de les instal·lacions.

El resultat final ha sigut un espai fluid, obert i contemporani que tracta de recobrar característiques valuoses de la seua arquitectura original. El seu acolorit sòl, els seus sostres alts, el seu balcó posterior i les seues càlides fusteries esperem que acompanyen d’una manera agradable a qui la vaja a viure.