La aerotèrmia, tendència actual, és un sistema que ens permet tindre calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitaria en la vivenda i a més, al mateix temps, reduir notablement les factures de la llum.

Què és l´aerotèrmia?

Dins de les energies renovables existeixen diversos models. Les instal·lacions de climatització basades en la transferència de calor a través de la terra o el sòl, seria el que coneixem com a geotèrmia. També existeix l’alternativa de les plaques solars, les quals es basen a captar l’energia solar tèrmica utilitzada usualment per a produir aigua calenta domèstica.

I, a més a més, l’aerotermia. L’aerotermia és un sistema de climatització que permet, mitjançant l’intercanvi de calor, obtindre energia de l’aire, per a convertir-la en calefacció, refrigeració o aigua calenta a través d’un sol equip. 

Com funciona?

L´aerotèrmia utilitza una bomba de calor, situada en l’exterior de la vivenda, que absorbeix l’energia de l’ambient. Dins d’aquesta bomba discorre un refrigerant a través d’un circuit compost per: evaporador, compressor, condensador i vàlvula d’expansió. L’aire exterior calfa el refrigerant i, a través del seu pas per aquests components, aconsegueix multiplicar la seua calor per a cedir-la a l’aigua. Aigua que posteriorment s’utilitzarà en la calefacció i en l’aigua calenta de la vivenda.

Si bien este sistema requiere de electricidad para su funcionamiento, esta energía sólo representa el 25% de toda la energía empleada, por lo que el ahorro es de un 75% (Fuente: Análisis económico, energético y ambiental del uso de la aerotermia. Universidad de La Rioja, España. Jiménez Macías, 2017).

Parts del circuit en aerotèrmia:

1. Entrada d’aire: la bomba de calor disposa d’una unitat situada en l’exterior de la vivenda per a recollir l’aire que es transfereix a l’interior de la bomba.
2. Evaporador: dins de la bomba de calor hi ha un circuit pel qual circula el refrigerant a baixa temperatura. En la primera part del circuit es troba l’evaporador, lloc on el refrigerant absorbeix la calor de l’aire en un intercanvi de calor i s’evapora.
3. Compressor: el refrigerant en estat gasós arriba a un compressor que augmenta la seua pressió i amb això la seua temperatura. Això es deu al fet que quan s’augmenta la pressió d’un gas, les seues partícules es mouen més ràpid i col·lideixen més vegades, la qual cosa produeix que s’eleve la temperatura.
4. Condensador: actua com un bescanviador de calor. El refrigerant entra a alta temperatura i cedeix la calor a l’aigua, que serà usat per a calefacció i aigua calenta sanitària a través de sòl radiant, radiadors de baixa temperatura, aire condicionat Split o ventiloconvectors.
5. Vàlvula d’expansió: després de cedir la calor a l’aigua, el refrigerant encara continua estant a una temperatura massa elevada per a tornar a l’evaporador i captar la calor de l’aire de l’exterior. És per això que necessita passar per la vàlvula d’expansió, la qual disminueix la seua pressió dràsticament i, amb això la seua temperatura, tornant a un estat líquid, llest per a reiniciar el procés.

El CTE i l´aerotèrmia

El nou Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat el setembre de 2020, obliga al fet que tots els edificis de nova construcció i les rehabilitacions que requerisquen d’una adaptació al CTE siguen de consum energètic quasi nul. El CTE és molt ampli i afecta a diferents aspectes de la construcció, dividint-se en diferents Documents Bàsics (DB). Dins d’aquests documents, trobem referències explícites a la climatització i ACS en els següents apartats: HE 0, limitació de consum; HE 1, condicions per al control de la demanda energètica; HE 2, condicions de les instal·lacions tèrmiques; i HE 4, contribució mínima d’energia renovable per a cobrir la demanda d’ACS. Aquest últim punt és el que porta amb si un dels canvis més importants introduïts en la nova normativa, el percentatge d’energia que ha de tindre una procedència renovable. En el cas de climatització:

• Es planteja que l’ús d’energia procedent de fonts renovables tinga una aportació mínima en la situació límit de consum d’energia primària total.

• Es proposa la reducció dels consums d’energia final i primària a través dels sistemes mecànics: generadors de calefacció, refrigeració i ACS.

• S’elimina l’obligatorietat d’utilitzar fonts d’energia renovable concretes, com ara la solar tèrmica o la solar fotovoltaica

• Es manté com a indicador principal d’eficiència energètica el consum d’energia primària no renovable, encara que s’introdueix un indicador complementari de necessitats energètiques: Consum d’energia primària total (CEP total) que substitueix als nivells de demanda límit de calefacció i refrigeració.

És important acudir a especialistes per a així dur a terme la millor solució i complir amb les exigències del nou CTE. És convenient avaluar i analitzar els avantatges i desavantatges de cada projecte en particular abans d’implementar-lo en la vivenda tant d’obra nova com de reforma.

^{Tamborí arquitectes. Equip de l´aerotèrmia instal·lat per a l’ACS, la climatització per conductes i la calefacció a través del sòl radiant.}

Avantatges de l’aerotèrmia:

• En un únic sistema es pot cobrir la demanda de climatització (fred-calent) i aigua calenta sanitària.

• Es proporciona gran part de l’energia utilitzada a través d’una font natural i renovable que no contamina i posseeix alta rendibilitat.

• Estalvi energètic, i per tant, estalvi econòmic. Especialment amb sistemes de calefacció a baixa temperatura.

• Fàcil instal·lació, encara que requereix d’una supervisió professional.

• Menys costos de manteniment respecte a altres fonts d’energia renovable, ja que els equips no produeixen condensacions que puguen provocar avaries, 

• Comparat a altres fonts d’energia, no requereix neteges freqüents.

• No requereix evacuació de fums perquè no requereix combustió, per la qual cosa, al seu torn, contribueix a la disminució de l’emissió de CO₂.

• Opció recomanable per a llocs sense subministrament de gas natural o GLP.

• Possibilitat de combinar l´aerotermia amb suport de panells solars aconseguint al seu torn major eficiència en el sistema.

Desavantatges de l’aerotèrmia:

• Cost inicial elevat.

• Requeriment d’espai per a la ubicació de la unitat exterior i interior.

• A zones molt fredes, amb llargs períodes de temperatura sota zero, el rendiment es pot veure afectat. En aquest cas haurà de consumir un major percentatge d’energia elèctrica.

• En equips grans, pot arribar a ser molest el soroll emés per la unitat exterior, encara que això pot solucionar-se amb l’ús de pantalles acústiques.

Sistema respectuós amb el medi ambient

• L´aerotèrmia està inclosa dins del grup de les energies procedents de fonts renovables segons la Directiva Europea 2009/28/CE. A més, aquest sistema de climatització contribueix amb els tres objectius ambientals proposats per la UE per a l’any 2030:

• Ús d’energia neta i renovable. La major part de l’energia s’obté de l’aire exterior que és totalment gratuït i ecològic. Aquesta energia és inesgotable i renovable. 

• Reducció de les emissions de CO₂. Tots els sistemes de recuperació de l’aire així com de tots els fluids que s’utilitzen en aquest sistema no produeixen efectes negatius en la capa d’ozó. Les bombes de calor aerotèrmicas són generadors de calor que no utilitzen energia fòssil, sinó que recuperen energia procedent de l’aire exterior. No existeix risc en l’entorn familiar ja que no hi ha emissions contaminants nocives per a la salut, depòsits de combustibles ni cremadors.

• Millora de l’eficiència energètica. A més de contribuir a millorar el planeta, proporciona una sèrie de beneficis als qui habiten la vivenda, com el confort i benestar a un menor cost econòmic a llarg termini.