El tadelakt és una tècnica ancestral d’origen marroquí, transmesa de generació en generació. Actualment, s’ha convertit en una tendència tant en el món de l’arquitectura i la construcció sostenible; com en el disseny d’interiors o en la rehabilitació d’habitatges.

El tadelakt, pel seu aspecte neutre i varietat de tonalitats, pot conviure amb espais de diferents estils, des d’espais més contemporanis, de línies rectes i sòbries, a espais amb major tonalitat de colors, o més tradicionals. En tindre un acabat impermeable, el seu ús en l’habitatge es dóna tant en interiors com en exteriors, així com en parets i sòls de banys, cellers o soterranis.

Què és el tadelakt?

És una tècnica mil·lenària que s’utilitza per al revestiment de superfícies a base de calç hidràulica natural. S’usa aproximadament des de fa 2000 anys.

L’origen de la paraula tadelakt ve del verb àrab “dalaka” que significa “fer massatges, fregar, polir, aplanar”, ja que, com descriurem més endavant, en la seua aplicació es fregarà acuradament la seua superfície, arribant d’aquesta manera a la màxima impermeabilitat. S’ha utilitzat tradicionalment en hammams, banys turcs, riads, palaus, mesquites, i també en zones sensibles a l’excés d’humitat. Hui, pel seu alt grau d’impermeabilitat, s’aplica sovint en el revestiment de les dutxes, banyeres, lavabos, etc.

Aplicació del tadelakt en la vivenda

Aquesta tècnica artesanal de revoque de calç comporta una meticulosa aplicació. Es tracta d’un procés laboriós que requereix de temps ja que la seua aplicació comporta cert grau de complexitat.

És important començar netejant la base on es realitzarà el tadelakt, tractant d’examinar que no existisquen forats. Després de la neteja, i a manera d’emprimació, s’ha de passar una primera capa per a assegurar una bona adhesió del material. Una vegada col·locat, s’humiteja evitant d’aquesta manera que l’aigua del recobriment no s’absorbisca directament. Una vegada realitzat això, col·locarem el tadelakt amb una espàtula o taujana, movent els nostres braços, per a la seua aplicació, en forma d’arc. Posteriorment, ho allisem amb una espàtula, deixant-ho secar durant la nit.

L’endemà o en defecte d’això, quan haja perdut la suficient humitat superficial i tinga la duresa suficient, col·locarem una segona capa. Deixarem que s’asseque novament durant la nit. La compactació i el poliment són dos passos importants per a aconseguir una superfície resistent a l’aigua.

Quan la superfície estiga compactada començarem a polir amb la pedra. L’acabat final del tadelakt es fa fregant amb un cudol, mètode que imprimeix sobre la superfície ondulacions en la seua tonalitat.

Seguidament podrem començar a treballar amb el sabó. Es frega amb un sabó d’oli d’oliva negre, tractament que cal repetir cada pocs anys si es vol mantenir la impermeabilitat. Després es passa a polir amb la pedra la superfície ensabonada per a remoure les restes de sabó en superfície i realçar la lluentor. Finalment, es tractarà la seua superfície final amb una capa de cera de carnauba, la qual la impermeabilitzarà i solidificarà el recobriment.

El tadelakt té la seua pròpia coloració natural. No obstant això, es poden aconseguir acolorits diferents al natural utilitzant pigments minerals naturals que li conferisquen l’aspecte que anem buscant. A més, si es vol fer decoracions al fresc, hem de fer-lo abans d’aplicar el sabó.

Neteja i manteniment en la vivenda

El sorprenent del tadelakt és que moltes de les superfícies que es van crear fa segles encara continuen intactes. Això ocorre gràcies al manteniment i neteja que s’ha tingut d’aquestes zones. La seua conservació és bastant senzilla, es neteja simplement amb aigua sabonosa. S’aconsella ensabonar de nou durant els 2-3 primers mesos, després d’acabat el tadelakt. En superfícies encerades és aconsellable aplicar cera una vegada a l’any amb un drap suau o esponja. Una vegada seca, cal fregar per a traure-li lluentor.

No obstant això, és sensible a la majoria de productes detergents i de neteja, ja que aquests poden danyar el seu revestiment. Aquest tipus de producte ha d’usar-se amb moderació, evitant materials corrosius com el lleixiu. El més adequat és usar sabó diluït en aigua, aplicant-ho amb una esponja. I si és possible, una esponja natural per a netejar-ho amb major suavitat. La idea és utilitzar una tècnica que netege amb delicadesa les superfícies mantenint la capa impermeable que permet que l’aplicació no perda la seua qualitat.

Propietats i beneficis del tadelakt en l’habitatge

● Impermeable: Suporta nivells d’humitat molt alts, d’ací el seu ús en sales amb molt de vapor d’aigua. No obstant això, és transpirable, deixant respirar les parets. Per tant, evita problemes de floridura relacionats amb la humitat, comuna en el bany.

● Multifacètic: Com ja esmentem, es pot aplicar com a revestiment tant en exteriors com en interiors, i tant en les parets com en el sostre i en el sòl. El tadelakt també s’utilitza sovint per a fer lavabos, dutxes o banyeres.

● Estètic: És un acabat de bellesa extraordinària. El tadelakt és un material agradable a la vista i al tacte. Ofereix una àmplia gamma de tons, podent utilitzar-ho perceptivament dins de la vivenda de diferents maneres. Podent aportar calidesa, intimitat, frescor, color…

● Bioclimàtic: És aïllant i regula la temperatura de manera natural, proporcionant confort tèrmic. És a dir, ofereix una superfície freda a l’estiu i calenta a l’hivern.

● Saludable: Purifica l’ambient, ja que absorbeix el carboni de l’ambient i retorna ions negatius a aquest, els quals purifiquen i sanen l’atmosfera. És un revestiment perfecte per a persones amb problemes al·lèrgics i respiratoris.

● Higiènic: És un material antibacterià, especialment gràcies a les virtuts fungicides i bactericides de la calç, limitant el desenvolupament de fongs, floridura i bacteris.

● Ecològic: El color s’aconsegueix mitjançant pigments naturals barrejats amb la calç natural, sense tòxics, sense resines ni additius químics. És 100% natural.

El tadelakt, a l’ésser una tècnica manual, requereix de molta paciència i traços subtils. Per això, és millor recórrer a professionals especialitzats en recobriments decoratius i amb coneixements i experiència en el maneig d’aquesta tècnica. A més, és important tindre informació del manteniment i neteja d’aquest material.

Nosaltres, tamborí arquitectes, decidim aplicar aquesta tècnica en concret en la reforma realitzada en el barri d’Abastos de València. L’aplicació la van realitzar Salut Naval, de Terracota i Rocío Merlos de Siendo Tierra. El resultat va ser molt gratificant, tant estèticament com tècnicament. La seua aplicació mimosa ha donat com a fruit un bany íntim i càlid, com es pot apreciar en les fotos del projecte.

Colaboració: Salut Naval Rocío Merlos

Fotografia:Germán Cabo