Parc a Manises

El parc Carmen Carpintero se situa a un dels vessants del barranc del “Salt de l’Aigua”. Concretament a l’est del terme municipal de Manises, al denominat barri del Carme. L’escàs i inadequat ús que es fa sobre ell, empenta a l’ajuntament de Manises a proposar una reforma amb nous equipaments. I així afavorir la permeabilitat física i visual, adaptant-se al nou programa de necessitats.

La nostra proposta naix de la voluntat de connectar els dos espais que configuren el parc. Aquestos dos espais estan separats per un desnivell de 2,5 m d’altura, completament desvinculats tant en l’àmbit funcional com perceptiu. El nexe d’unió entre un nivell i l’altre s’entendrà com una de les claus del projecte. El sistema de bancals existent és substituït per un talús compost per una sèrie de plànols triangulars. Aquestos plànols es desplegaran en diferents direccions i inclinacions, atenuant el desnivell i augmentant la superfície útil del parc. Aquesta idea de superfícies triangulars es trasllada a la resta del parc, materialitzant el límit entre l’interior i l’exterior del mateix amb triangles vegetals.

La part superior del parc, més pròxima a la vida urbana, es planteja com a zona de reunió. D’aquesta manera actuarà quasi com a embut que porta cap a la zona inferior, on se situen la resta d’equipaments. Entre aquests plànols triangulars que conformen el talús discorrerà una generosa rampa, focalitzada visualment cap al barranc. Facilitant la permeabilitat entre l’espai més urbà i l’interior del parc.

La demanda per part del veïnat de mantenir tancat el parc durant les nits, ens porta a l’aparició irremeiable d’una tanca que el circumscriu. Decidim per tant assumir-la com a element clau del projecte. Per a això, farem que aquesta acompanye al límit amb el seu traçat a vegades inclinat i angulós, i amb una geometria que novament evoca al triangle; participant així en la cohesió estètica del conjunt i enriquint la lectura del límit interior-exterior.

Apareixeran tres materials o textures essencials a la intervenció. El formigó en diferents textures, el qual conformarà part del talús i part del sol (pistes, rampes, escales, triangles, bancs…). La vegetació, que ajuda a augmentar la permeabilitat del terreny formant també part del talús i dels triangles. I per últim, el metall, material utilitzat principalment per al mobiliari urbà i la tanca. Material que agafarà presencia a través del color blau, conferint-li al parc un caràcter potent.

Els arbres del parc que hi havia abans de la reforma seran quasi tots conservats. Densificant la vegetació amb noves plantacions d’espècies autòctones. Amb la vegetació autòctona s’assegurarà un fàcil manteniment, a més de la seua integració visual al context, advocant per l’equilibri mediambiental de l’espai. 

La demanda era crear un espai dedicat a la gent jove del municipi. Els equipaments plantejats  (zona de pícnic, pistes esportives, espai de parkour) ajudaran a augmentar l’oferta existent, afavorint la diversitat de visitants. Amb la proposta, a més, reforçarem la transició entre el barranc i la ciutat, obrint les visuals, i creant relació entre el verd i l’asfalt.