Vivenda a Ciutat Universitària

Els anys 70 i 80 a Espanya són anys de progrés. Espanya s’obri a l’economia mundial i al desenvolupament industrial. És en aquest context que es comencen a desenvolupar amb ímpetu les noves àrees urbanes de grans avingudes i edificis elevats. Edificis, que per la seua altura, creixeran estructuralment a través del formigó i metall. No obstant això, aquests deixaran arrere els sostres alts de l’època modernista anterior. Entrarem en una nova manera d’entendre l’habitatge.

La vivenda que aquesta vegada abordem es troba en una d’aquestes zones espaioses de la ciutat. On la façana de l’edifici veí no interromp la vida quotidiana d’aquestes cases. Àrees urbanes amb vivendes repletes de llum, per les seues grans finestres i les seues distribucions en planta.

La reforma es troba en el barri de Ciutat Universitària, València, prop del gran eix vertebrador Blasco Ibáñez. Concretament en un edifici construït en 1970, de grans dimensions i planta quadrada, on tres de les seues quatre façanes tenen la sort d’orientar-se cap al carrer.

El projecte de reforma mantindrà la distribució de la casa en la seua majoria intacta. L’única peça que canviarà radicalment de posició serà la cuina. La qual, en origen, quedava relegada a la zona destinada al servei. No obstant això, amb els nous hàbits i estructures familiars, es decideix acostar-la a l’àmbit públic de la vivenda, connectant-la amb el saló-menjador. Aconseguint amb això vincular-la al dia a dia de la casa.

Si bé la distribució no canvia en excés, un dels treballs clau va ser l’actualització de les seues instal·lacions, tant de calefacció com de climatització. La qual cosa ens porta a traçar el seu pas de la forma més acurada possible, evitant que aquesta interferisca en la qualitat visual de l’immoble.

L’encàrrec tenia un punt clau, la depuració visual dels seus espais. La casa requeria una neteja de revestiments i elements de decor. Buscant adequar-la a una nova estètica més actual i menys recarregada. Per a això es decideix retirar els revestiments d’algunes de les parets i pintar-les de blanc. Es pintaran de blanc no sols les parets, sinó que també les portes, motlures, sostres i armaris. Es restaurarà a més el paviment de fusta, el qual conferirà una gran calidesa a les seues estànces.

I com a element distintiu, s’utilitzarà el color en algunes de les seues parets i sostres, creant racons amb un atractiu especial. Conferint-li a algunes de les seues estades, a través del dinamisme del color, escales i entorns diferenciats.