Vivenda en La Pagoda

La vivenda es troba en el districte de la ciutat de València Pla del Real, en un enclavament privilegiat, envoltats al sud per l’antic llit del riu, hui dia convertit en els Jardins del Túria, i a l’oest pels jardins de Monforte i els Jardins del Real o Vivers.

Concretament se situa, ni més ni menys, que en La Pagoda, edifici reconegut a la ciutat per la seua història i arquitectura. Inspirat en l’arquitectura tradicional japonesa, va ser construït pels arquitectes Antonio Escario, José Vives i José Antonio Vidala a la fi dels anys 60, sobre les ruïnes del Palau de Ripalda, convertint-se en una icona de la ciutat de València.

La vivenda és un immoble de grans dimensions, 270 m² aproximadament. A l’origen partia d’una planta de distribució molt compartimentada amb moltíssimes estades. És per això que el projecte planteja dissenyar un habitatge menys complex en planta, on les diferents estades giren entorn a les visuals que ofereix de la ciutat de València.

Endinsant-nos ja en el projecte, podem dir que el leitmotiv gira entorn d’unes corredisses mòbils de fusta que confereixen permeabilitat i transparència entre els diferents espais de la zona diürna. Convertint-se en l’element visual protagonista del projecte.

L’accés a la vivenda es produeix a través d’un vestíbul delimitat mitjançant aquestes corredisses, permetent canviar la relació del vestíbul amb la resta dels espais segons la necessitat o intenció de l’habitant.

Al seu torn, aquests panells canvien la seua posició segons es requerisca de major o menor intimitat entre el saló, menjador i cuina; podent disposar-les amb diferents graus d’obertura, amb la possibilitat de quedar-se completament obertes o parcialment obertes.

El saló, situat al sud, rep llum directa gran part del dia; pel que les corredisses permeten que des de la cuina s’aprecie el saló de manera contínua, ja que es troba sempre il·luminat. Per contra, la cuina no rep llum directa i roman amb menor intensitat lumínica que el saló. Això permet que quan les corredisses estiguen tancades, la cuina s’oculte després d’elles, donant-li un efecte de privacitat.

La fusta de roure és el material unificador del projecte, no sols en les corredisses, sinó també en el paviment de la casa (exceptuant zones humides) i en el mobiliari de magatzematge del vestíbul, menjador i part de la cuina, atorgant-li calidesa i serenitat a aquests ambients.

En fusta de roure es conforma també el mobiliari que serveix de frontissa entre la cuina i el saló. Mobiliari que separa però alhora integra els diferents ambients creats i que a més, permet mantindre les vistes cap a l’exterior de la vivenda des de la cuina.

La fusteria exterior d’alumini, color antracita, queda embeguda a la cota de la terrassa i permet gaudir d’un saló ampli, ventilat i il·luminat a través de les seues àmplies terrasses.

La zona de nit, situada al sud-oest de la casa, queda separada d’aquest gran espai diürn que conforma en saló, menjador i cuina. El seu distribuïdor comptarà amb àmplies zones d’emmagatzematge i ens distribuirà les estades en 4 habitacions i 3 banys. La fusteria interior de la vivenda, portes i armaris, tracta de passar desapercebuda, descartant els tapajuntes i disposant-se fins al fals sostre.

Els banys estaran conformats per peces porcelánicas de gran format, sent la resta d’elements que conformen l’espai blancs, resultant banys que transmeten una gran serenitat. En el bany principal separem la dutxa del lavabo, i al seu torn, el lavabo de la zona més íntima del vàter i bidet, donant privacitat a cadascun d’aquests espais.

La llum nocturna artificial del saló busca potenciar les idees principals del projecte. Es tracta d’una llum que es projecta de manera directa sobre el pla del sòl amb lluminàries tècniques que amaguen el focus de llum, aconseguint amb elles que no aparega un halo molest d’il·luminació a la seua al voltant, sinó que el pla del sostre passe desapercebut i els centellejos no interfereixen en les visuals. La sensació obtinguda és molt plaent i homogènia, posa en valor la calidesa de la fusta que compon gran part del projecte i permet que les corredisses projecten les mateixes ombres que projecten amb la llum natural del dia.

En resum, el disseny de la vivenda s’ha simplificat i unificat respecte a la distribució original d’espais compartimentats, resultant un projecte on la permeabilitat, senzillesa i fluïdesa és l’eix vertebrador del seu discurs.